PACIFIQUEM L´AVINGUDA PRÍNCEP D´ ASTURIES

Aquest passat dia de Sant Jordi, alguns membres de la Plataforma Príncep d’ Astúries ens vam instal.lar al carrer per donar a conèixer les nostres propostes per la pacificació de l Avinguda. Després de l èxit i l excel.lent acollida de la iniciativa, estem encara més convençuts de la urgència i la necessitat que els objectius de la plataforma es duguin a terme.
La reacció dels vianants va ser fantàstica i d allò més encoratjadora : famílies senceres amb nens, parelles de gent gran, tothom estava disposat a firmar i fer cua per expressar la seva opinió i donar suggerències a la plataforma.
Les frases més habituals eren “jo també ho havia pensat” o “ja era hora!!!!” “aquest carrer necessita una reforma total, ja!” , “és massa perillós caminar per les voreres, no hi ha espai”, “vaig amb els nens al matí i tot el dia patim”.... i així infinitat de respostes d’agraïment per una serie de demandes que estan en boca de tothom.
Es una gran satisfacció haver rebut tantes mostres de recolzament i desde la plataforma volem donar les gàcies a tothom que es va acostar a firmar o a donar-nos suport, perque la massiva resposta ens va acabar reafirmar en la necessitat de reforma de l Avinguda. Cal humanitzar el nostre carrer i tornar-lo a fer més habitable per tots sense dilació.
I el que és més important, l’ Administració ha de ser conscient que té l obligació de millorar la nostra qualitat de vida i que no pot seguir arraconant les nostres demandes en l’oblit

PRÍNCEP D’ASTÚRIES:
DE DRACS i SOMNIS POSSIBLES.

El dia de Sant Jordi és probablement una de les festes més estimades a Catalunya. Els carrers de ciutats i pobles s’omplenen de colors, de flors i de llibres i es respira un ambient d’alegria i cultura que ha esdevingut un exemple a arreu del món, fent de Barcelona un referent no tant sols a nivell cultural sinó també a nivell urbà.
Com a membre i tercera generació d’una família que ha viscut a Barcelona i a l’Avinguda Príncep d Asturies desde fa més de 50 anys, no puc estar més d acord amb aquesta premissa festiva i amb la predisposició de gaudir de l oferta literària i de la bellesa de caminar per la nostra ciutat. Però lamentablement, aquest ambient festiu queda especialment circumscrit a vies com Diagonal, Passeig de Gracia, Balmes o Rambla Catalunya. Vies pensades pels vianants, vies que són aparador d una realitat sommiada i que llueixen especialment de cara al turisme i a les notícies de les 9h.
Això no és tant evident a carrers com la nostra Avinguda. La realitat és simple: No disposem d’unes mínimes infraestructures que facin del nostre carrer una via segura pel dia a dia i molt menys per habilitar-la en dies assenyalats com Sant Jordi. Príncep d Asturies ha esdevingut un carrer pel qual la gent evita caminar sinó es imprescindible, perque els vehicles van tant ràpid i els accidents són tan freqüents que pràcticament hem de lamentar un accident greu cada setmana.
En termes generals, des de la Plataforma proposem un seguit de mesures que tenen com a objectiu la reducció del trànsit rodat i la disminució de l excessiva contaminació acústica i atmosfèrica. Objectius que passen per habilitar carrils de càrrega i descàrrega que dinamitzin l activitat comercial de la zona, donar llum verda a un carril bici que possibilitaria un enllaç desde Lesseps a Rambla Catalunya, i sobretot donar prioritat al peató en la vida diàra del barri, fent-lo protagonista. Cal eixamplar voreres, incloure-hi arbrat abundant i il.luminació eficient i equipació suficient perque la gent gran pugui descansar. No és admissible que desde Rambla del Prat a Lesseps no trobem ni un sol banc on poder asseure’s.
Es tracta, en conjunt, d una reforma integral de la zona, que no es limiti a la mateixa avinguda sinó que entengui les nostres demandes de pacificació i rehabilitació com un canvi i un punt d’inflexió en la vida del barri. Calen més carrers peatonals adjacents a l’avinguda, més zones verdes (hi ha solars abandonats que serien l oportunitat perfecte per constituir un pulmó verd i oferir una zona de descans a la gent gran i a la canalla) més vida de barri, més mercats als carrers perque veïns i comerciants poguem ser i estar als carrers que paguem amb els nostres impostos.
Hi ha problemàtiques que són inel.ludibles des d un punt de vista pragmàtic i de convivència. I no tant sols ens referim a mals evidents com la contaminació, el soroll o el perill inherent d un carrer que tothom coneix com “ l Autopista a Lesseps”per l excessiva velocitat del trànsit rodat i la falta de facilitats pel vianant. No són només aquests els dracs que hem de vèncer.
És la inercia i l immobilisme, la falta d iniciativa en totes les instàncies. Malhauradament, ens han acostumat a creure que un simple ciutadà no pot fer res davant la maquinària administrativa i la burocràcia . Sabem que hi ha un profund mal estar i una més que notòria desconfiança anvers la gent que ens representa i que hauria de vetllar pels nostres interessos. Però precisament per això, avui en dia hi ha una sola realitat evident i immutable: som nosaltres, els ciutadans qui decidim el futur de la nostra ciutat. Qui diem “com”, “quan” i “perquè” haurien de canviar les coses. No els polítics, no els representants dels districtes. Nosaltres.
Un polític és una persona responsable de gestionar les peticions de la gent a la que representa i vetllar pel seu cumpliment. La seva posició existeix per assegurar que les nostres peticions es converteixen en realitats. I no es tracta de ser bel.ligerant o combatiu sense causa, es tracta de ser pràctic i efectiu en tots els nivells que ens competeixen com a veïns i ciutadans però sobretot com a individus responsables. No és una utopia pensar que podem canviar les coses. Perque ES POT I S’HAN de canviar les coses.
Per això fem aquesta crida a tots els veïns i vianants habituals de la zona. Perque creiem que hi ha molta gent que pensa com nosaltres i que creu que ara es l’hora de millorar la nostra situació. Per això oferim la nostra web i la nostra informació de contacte que trobaran al final d’ aquest text, perque tots aquells que vulguin ajudar-nos , oferir idees i simplement dir la seva opinió, puguin fer-ho.
El cert és, que com el drac de la llegenda, els perills i els obstacles són menys impossibles de vèncer del que en realitat creiem. Els veïns de l avinguda hem decidit enfundar-nos en una armadura de tenacitat, optimisme i resolució i no pararem, no ens rendirem fins que aconseguim millorar la qualitat de vida del barri. Estarem aquí, cada dia, cada setmana, cada mes amb una tenacitat sense límits fins que aconseguim una avinguda que s ajusti al que ens mereixem.

Carme Dotras

L'espai reservat per als vianants a l'avinguda del Príncep d'Astúries és mínim, i en alguns trams la mobilitat per les seves dues voreres es complica per la presència de contenidors de les escombraries, camionetes de repartiment i nombroses motos. Les voreres, a més, presenten nombrosos esvorancs i irregularitats que han provocat incomptables lesions entre els veïns, sobretot entre els més grans.
"No recordem una reforma del nostre carrer. Fa anys que no hi han fet res i l'estat de la via és pèssim", explica Mari Carmen Bou, veïna i portaveu de la Plataforma Veïnal Avinguda Príncep d'Astúries.
"Davant de la meva botiga hi ha caigut més d'un. Per no parlar de la inseguretat a la mateixa vorera per la velocitat dels cotxes que pugen", explica Mònica Doménech, de la paperería JR(Príncep d'Astúries, 9)
"Sort en tenim del pati interior, perquè el carrer és un problema per a les usuàries del nostre centre", explica una de les monges de la residència per a dones Madre Caterina Coromina (Príncep d'Astúries, 42)
"Els recomanem que no surtin. Fa poc una va caure i es va trencar el fèmur", afegeix.

La plataforma veïnal insta l'ajuntament a millorar aquest aspecte de l'avinguda.

Iniciatives veïnals com aquesta, fa que la ciutat sigui més habitable.

Ningú com els veïns sap com millorar els barris. Optimitzar l'entorn on passegem treballem i vivim és deure de tots, però pocs dediquen el seu temps per a la comunitat, Felicitats pel vostre esforç.

Divendres a las cinc de la tarda,semàfor, per creuar cap a Guillem Tell, Máres, Àvies, Infants, cotxets, persones que venen del súper amb bosses, turistes amb las càmeras al coll, motos a la carrera, cotxes que no es queden curts, autobusos, els de darrera agafen i estiren la roba dels de davant un cop més no ha passat res..fins quan....?

Ja era hora que algú es moblitzés. Endavant, és de justicia que s'arregli aquest carrer.

Bravo! per la gent que ha prés la iniciativa. Endavant, ànims no decaigueu.

Al carrer Carolines nº 24 de Barcelona, al costat de l'Avinguda del Príncep d'Astúries, hi ha la primera gran construcció d'Antoni Gaudí que va ser construïda entre 1883-1888. No només passa desaparcebuda sino que, gràcies als nostres grans governants, tenim edificis únics al món i no som capaços de cuidar-los. Només fa falta veure el barri que l'envolta ple de soroll, plena de cotxes i motos, camions, etc, polució, carrers estrets i un munt de més aspectes que ja estem cansats d'escriure en aquest blog.

A veure governants, no demanem que pensin, simplement que copieu d'altres països veïns que tenim molt aprop com frança per exemple, on quan tenen alguna cosa que destaca, la mostren al món com si fos el millor del món mundial!!
Nosaltres que ho tenim, no sols no ho cuidem, sino que també perdem diners per poder-los conservar com deu mana al no tenir tot l'envoltant ben cuidat, amb bon aspecte, per promocionar les coses com deu mana.

Per favor, no us demanem ni seny, que fins ara no s'ha tingut, sino que almenys sapiguem copiar alguna cosa bona dels demés i aplicar-ho.

Felicitats per la vostra lluita cívica per construir un barri millor :D

Ahir sortía a La Vanguardia el nostre alcalde Sr.Xavier Trías passejant per la Diagonal. En dono fe que dona gust de passejar-hi, mai s'havía vist tanta gent caminant, els felicito a tots Sr.Alcalde, Sra.Presitenta, Veíns Comerçiants vianants ciclistes.....
Jo li demano al benvolgut alcalde, que un cop hagi passejat per la Diagonal, immediatament vingui a caminar per l'Avinguda. Quina sensació té?
De totes maneres la Plataforma convida al Sr.Alcalde que de incognit o avisant sobre las 17,30 de la tarda s'acosti i camini per el nostre carrer només així es donarà compte de la urgència de posar-se a treballar per la nostra Avinguda, i per la gent que aquí vivim i treballem i que intentem dormir de tant en tant.